divendres, 21 de gener de 2011

L´HIVERN

Arriba el fred...Dites, endevinalles,...


ENDEVINALLES:
 
Sóc fred i fosc i plujós,
els pobres fugen de mi
com si els empaités un gos,
i els rics s'amaguen a casa
tot cercant-hi un bon redós.
(l'hivern)

Què és allò que espanta tant
que en fuig tothom a l’instant?
(la pluja)

Sempre que et toco no em veus,
volo sense tenir ales,
xisclo sense tenir boca,
i faig mal moltes vegades.
(el vent)

A l'hivern que és quan tinc vida, /tota la gent m'avorreix.
A l'estiu, que em quedo a casa, /tothom va darrera meu.
(El gel)

Un llençol apedaçat
punta d’agulla no hi ha tocat.

(els núvols)

Brama, brama com un bou
i enlluerna com l'or.
Què són?
(el llamp i el tro)

Què és allò que espanta tant,
que en fuig tothom a l'instant?
(la pluja)

Una cosa blanca, blanca,
s'agafa i no s'aguanta.
(la neu)

Corre molt i no el veus gens,
i et molesta quan el tens.(El fred)

Què és allò que
el foc no pot escalfar?
(La neu)

Jo sóc fill de l'aigua,
fill ben natural,
i a ésser aigua torno
sense fer cap mal.
(El gel)

Les caputxes de Na Lionor
tapen les muntanyes, però els rius no.
(la neu)

Sóc un cos que ningú no ha vist
però visc entre els mortals;
i el dia que jo falti
moriran homes, plantes i animals.
(L'aire)

Davant vostre sempre estic
i no em veieu ni m'agafeu,
no tinc cap color en petit
i en gros som de lo més blau.
(L'aire)

Ningú no em veu,
però amb l'ai al cos
jo em trobo contínuament;
a l'hivern sóc molestós
i a l'estiu em cerca la gent.
(l'aire)

Sense mullar-se molt ni poc,
neix enmig d'aigua i de llum
i brama quan li fan llum.
(el tro)

El sol la vida em dóna,
i ell em sol acabar.
Faig a la gent admirar
i encara que la gent em forma
a l'aire me'n torno a anar.
(La boira)

Una cosa que a tot arreu es posa
i al mar no gosa.
(la neu)

Vole sense ales,
xiule a tota hora
i ningú em veu ni em toca
(el vent)

Barrabàs truca a la porta
amb un ram de flors que porta;
no són fulles ni és ram,
Barrabàs se'n porta el camp.
(el vent)

Què és allò que vola
i mai no s'atura?
(el vent)

Segur que ningú no m'ha vist
tot i que toco tothom;
sense boca faig xiulets,
sense ales volo pel món.
(el vent)

Les muntanyes enfarina,
però agafada és massa fina.
(la neu)

Ho sabràs endevinar?
Una dama amb mantell blanc
que ho cobreix tot menys el mar,
on es fon just arribar.
(la neu)

Abundància de confetti
que els nuvols ragen de dalt;
al ciutadà fa respecte,
i al pagès, no li fa mal.
(la pluja)

Jo sóc fill rígid de l'aigua
glaçada a causa del fred;
no tinc vida, però guardo
els aliments ben sencers.
(el gel)

Jo sóc un estat de l'aigua
especialment a l'hivern,
que corona les muntanyes
acompanyant freda neu.
(el gel)

En el cel m'he format blanc i gelat,
caic com una boleta /i reboto com una pedreta.
(la calamarsa)

Estiu i hivern
s'està al terrat,
fred ni calor
no ha sentit mai.
(el parallamps)

No veus el sol, /no veus la lluna,
i si està al cel /no veus cosa ninguna.
(la boira)

UN ALTRE COP...L´HIVERN

Animació audiovisual. Expressió escrita, expressió oral,...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada